La història del vi és tan antiga com la de la humanitat. Escrits de Babilònia i de l’Antic Egipte ja feien referència al raïm. A l’Orient Mitjà i a la Xina ja s’elaborava vi 3.000 anys aC.
Els fenicis van introduir l’activitat vitivinícola a les nostres terres al segle I abans de Crist, que va viure qautre segles d’esplendor durant la dominació romana.
Durant la dominació romana existien diferents zones productores de vi: Valdepeñas, Barcelona, Girona, València, Tarragona, Illes Balears i el sud-est d’Andalusia. En aquesta època el vi va ser una de les principals exportacions d’Espanya a Roma.
Però la caiguda de l’Imperi Romà (segle V d.C.), i la posterior invasió dels visigots i musulmans (segles VI, VII i VIII d. C) va suposar un retrocés en el conreu de la vinya.
La repoblació cristiana, que va començar al segle X, marca el punt de partida del resorgiment de la vinya, especialment sota la influència dels ordres religiosos. En les terres catalanes conquerides, els frares construïren importants monestirs com els de Sant Pere de Rodes, Escaladei, Poboleda, Santes Creus, Santa Maria de Poblet… tornant a conrear la vinya en els seus voltants i a elaborar vi en els seus cellers. Moltes d’aquestes vinyes són l’origen de les actuals.
De les rodalies dels monestirs, la vinya s’estengué per tota la geografia meridional catalana, arribant a ser l’any 1758, la principal font d’ingressos de la pagesia catalana, i un dels principals motors de la seva economia, doncs els vins, misteles i aiguardents catalans eren exportats en els mercats anglesos i les colònies d’ultramar, arribant a ser el primer capítol de les exportacions catalanes.
Durant la conquesta d’Amèrica per part dels espanyols el creixement de les vinyes va ser molt important, ja que el cultiu dels ceps significava la civilització dels natius americans.
Durant el segle XIX la destrucció de les vinyes franceses a causa de la fil.loxera va comportar un espectacular creixement de la viticultura catalana, ja que els francesos demanàven vins per poder continuar exportant i perquè això va comportar un important increment dels preus dels productes vínics.
A les darreries del segle XIX a Catalunya esclatà el Modernisme, arquitectes de la talla de Gaudí (1852-1926), Cèsar Martinell (1888 -1973), Domènech i Montaner (1850-1923), Puig i Cadafalch (1867-1956) … construïren cellers recolzats per l’esperit innovador de la Mancomunitat Catalana (creada l’any 1913), autèntiques obres d’arts, com els cellers cooperatius del Pinell del Brai, Falset, Gandesa, Nulles, L’Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Sarral, … anomenades Catedrals del Vi, dignes de ser visitades.
Però a partir de 1879 la fil.loxera arriva a Catalunya i aquest fet comportà la mort de les vinyes i la devallada del sector, que no es va recuperar fins als anys 50-60 del segle XX.
Aquesta recuperació es va inicar al Penedès durant la dècada dels seixanta, amb l’aclimatació de noves varietats, la recuperació de varietats nobles històriques, la millora dels mètodes de conreu, els sistemes de conducció idonis i el control del rendiment per fer produir a ada cep la quantitat de raïm justa per afavorir la qualitat de la verema.
La revifalla ha estat tan gran que actualment Catalunya és el primer productor de vi amb denominació d’origen de tot l’Estat, amb 380 milions d’ampolles, incloses les de cava (que signifiquen més de la meitat d’aquesta xifra).
