Bóta: Es tracta d’un recipient fet de fusta de roure preferentment, utilitzat en el procés d’envelliment dels vins. La bóta habitualment utilitzada és la de tipus “bordelesa”, que té una capacitat de 225 litres.
Bouquet: Es refereix a tot allò relacionat amb les aromes d’envelliment d’un vi, per tant els vins joves estaran mancats de bouquet.
Celler: Les instal·lacions on té lloc alguna o totes les fases d’elaboració de vins, com l’obtenció, envelliment, embotellat, emmagatzematge, etc. També es denominen així les empreses que es dediquen a dites activitats.
Cep americà: Varietat de cep salvatge el peu del qual s’utilitza per l’empelt del cep europeu, de manera que aquest resisteixi l’atac de la fil·loxera.
Collita: Es refereix tant a l’anyada d’un vi com a la verema del raïm d’aquest any.
Consell Regulador – Organisme encarregat de regular i normalitzar l’actuació dels agents adscrits a una denominació d’origen, així com responsable del cumpliment efectiu de les mateixes.
Criança oxidativa: Sabor a roure adquirit per processos d’envelliment prematur per oxidació com a consequència de l’oxigen que penetra a les bótes o simplement durant el trasbals del vi d’un dipòsit a un altre.
D.O.: Abreviatura de “Denominació d’Origen”.
Denominació d’Origen: Terme amb el qual es coneix a certs aliments de característiques especials i similars entre sí. Es refereix també a la zona geogràfica on es produeixen determinats aliments.
Denominació d’Origen Qualificada: Es coneixen així a aquelles Denominacions d’Origen per les quals s’ha establert una sèrie de normes i requisits més exigents dels normals.
Derrapament: Procediment durant el qual s’aparta la rapa dels raïms.
Enologia: Parcel·la de la ciència reservada a l’estudi exclusiu del vi, els seus processos d’elaboració i envelliment.
Envelliment: Procedimient durant el qual envelleixen i maduren els vins, ja sigui en ampolla o en bóta de roure.
Equilibrat: Característica important d’un vi bo i que defineix l’harmonia entre els seus trets principals i el seu sabor.
Espremuda: Procediment pel qual es trenca la pell dels grans de raïm per aixafament i s’aconsegueix extreure el líquid contingut.
Estació Enològica: Són centres dedicats a l’estudi de l’enologia, amb la finalitat de proporcionar un millor coneixement de tot el que fa referència al vi i als seus processos d’elaboració.
Fermentació alcohòlica: Procés durant el qual el most pateix la transformació en alcohol etílic per l’efecte de les llevadures dels sucres continguts.
Fermentació en bóta: Fermentació del vi que té lloc als recipients denominats bótes, fabricades preferentment de fusta de roure. És el procés durant el qual els blancs agafen aquesta aroma típica de fum.
Fermentació malolàctica: Procés generat per bactèries que provoca la transformació de l’àcid màlic del vi en àcid làctic. Habitualment es desencadena el procés de forma espontània transcurregudes vàries setmanes o mesos desde la primera fermentació.
Fil·loxera: Paràsit que devora les arrels del cep. Des que va devastar les vinyes a Europa,es va optar per l’empelt de la varietat europea “vitis vinífera”, molt sensible a la fil·loxera, al peu del cep americà, que no tenia les arrels danyades pel paràsit.
Grau alcohòlic: És la graduació alcohòlica d’un vi i que indica el percentatge d’alcohol contingut. Quan es diu que té 11º significa que té un 11 % d’alcohol.
Maceració: Procediment que consisteix en conservar la pellofa amb el most perquè aquest agafi més color i aroma, el qual inclourà matisos similars a l’aroma que desprèn el dipòsit on es produeix la maceració.
Maceració carbònica: Fase del procés d’elaboració del vi durant la qual es produeix la fermentació del raïm sense separar-lo de la rapa, sense haver fet un derrapament anterior. La pell del raïm es desprendrà com a conseqüència de l’acció de fermentació.
Maduració: Moment en el qual el raïm arriba al nivell òptim per la seva recol·lecció a la tradicional verema. El moment de maduració, com la resta d’etapes del cicle vegetatiu, depèn de la varietat de raïm cultivat.
Mares: Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . També es denominen pòsits.
Most: Terme amb el qual es coneix al suc obtingut a partir dels raïms, i del qual s’elaboraran els vins.
Nau d’elaboració: Espai destinat per portar a terme el procés d’elaborar el vi.
Nau d’embotellat: Lloc específic d’una bodega on es procedeix a embotellar el vi elaborat, ja sigui per comercialitzar o per envellir a l’ampolla.
Nau d’envelliment: Lloc de la bodega reservat als vins d’envelliment. És l’espai destinat a les bótes i als ampollers en els quals envellirà el vi.
Negre: És el vi obtingut a partir de varietats negres amb la peculiaritat de no separar la pell del most abans de la fermentació.
Organolèptic: S’anomena així a tot allò relacionat amb la percepció de les característiques sensorials del vi com l’aroma, el sabor, el cos, etc.
Pellofa: Nom amb el qual es coneix popularment la pell del raïm.
Polifenols: Són compostos derivats de fenols i que es troben en la composició del vi. D’ells depenen en gran part l’aroma, el sabor i el color.
Portaempelt: El peu de cep americà on s’efectua l’empelt del cep europeu, amb la finalitat de dotar a la vitis vinífera d’unes arrels més fortes.
Pòsits: Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . De vegades es denominen mares. També fa referència a l’aroma d’herbes que poseeixen alguns vins.
Postgust: És el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es denomina retrogust.
Rapa: Són les branquetes de les quals pengen els raïms en un gotim.
Remenada: Consisteix en submergir el barret durant el procés de fermentació amb l’objectiu d’optimitzar l’aroma i el color.
Remuntatge: Procediment pel qual s’extreu el most situat a la part de sota del dipòsit i s’aboca a la part superior, por sobre el barret. L’objectiu és aconseguir millor color i aroma.
Retrogust: És el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es denomina postgust.
Retronasal: Moment del tast en el qual el tastador expulsa aire pel nas mentre saboreja el vi. L’objectiu és prendre millor nota de determinades aromes del vi.
Rivet: Nom amb el qual es coneix al vi que queda a la part de més enfora en una copa de vi, i que normalment és més clar a la vista del tastador.
Rosat: És vi obtingut de varietats de raïm negre però amb la diferència de que s’aparta la pell del most abans d’acabar d’escometre la fermentació.
Sagnament – Procediment pel qual es separa la pell del most, escorrent-lo, de manera que el líquid cau i els residus sòlids es retenen.
Tànnic: Sabor derivat d’un alt contingut en tanins i que proporciona un gust una mica aspre.
Tast: Procediment pel qual s’examinen les característiques organolèptiques del vi, que són les relatives a les percepcions que es tenen del mateix a través dels sentits (vista, olfacte i gust).
Trasbals: Procediment pel qual es passa en un determinat moment (o vàries vegades) el vi d’una bóta a una altra, o dun recipient a un altre. Quan el trasbals és de bótes, s’efectua a la vegada la decantació i oxigenació del vi.
Verema: La tasca de cultiu que suposa la recol·lecció del raïm.
Vi comú: Es coneix així al vi que no es troba emparat per cap denominació d’origen.
Vi d’agulla: Es caracteritza per ser vi la fermentació malolàctica del qual s’ha produit una vegada embotellat.
Vi de taula: És el vi que és apropiat per acompanyar els menjars. No té perquè ser de baixa qualitat o vi comú, ja que es pot tractar de vins de reserva de les més importants i conegudes denominacions d’origen.
Vi espumós: Són els vins caracteritzats per haver experimentat la fermentació alcohòlica en recipients petits o a la mateixa ampolla, adquirint una important quantitat de gasos.
Vi tranquil: Es denominen d’aquesta manera als vins que no són del tipus espumós.
Vi varietal: Són els vins obtinguts d’una sola varietat de raïm, i per tant, també se’ls coneix com a vins monovarietals.
Vinicultura: És el que es denomina la mestria i l’art de l’elaboració del vi.
Vinificació: Tot allò relacionat amb les activitats de l’elaboració dels vins.
Viticultor: És la persona l’activitat de la qual es centra en el cultiu del cep i de la vinya.
Viticultura: Ofici del viticultor que comprèn la cura i cultiu de la vinya.
Vitis Vinífera: És l’espècie concreta de la família del cep que proporciona raïms amb els quals s’elaboraran els vins.
