La zona de la denominació d’origen s’estén pels municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí.

L’altitud mitjana és de 500 m amb un clima fresc adequat pels vins de qualitat. El sòl és bàsicament calcari.

L’Abadia de Poblet i l’Orde dels Templers constitueixen les arrels històriques d’aquesta zona de tradició vinícola. Els cellers modernistes, coneguts com les catedrals del vi, conformen el seu patrimoni cultural.

Els rosats elaborats amb la varietat autòctona Trepat doten de personalitat singular aquesta zona.

De la Conca de Barberà procedeix un dels vins blancs més prestigiosos, elaborat amb chardonnay. Les varietats macabeu i parellada donen vins consistents i lleugers.

Pel que fa als negres, elaborats amb garnatxa negra, ull de llebre i trepat, són sedosos i suaus.

Consell Regulador de la Denominació d’Origen Conca de Barberà
C. Sant Josep, 18
43400 Montblanc
Tel. 977 86 12 32
Fax. 977 86 24 34
www.doconcadebarbera.com
cellers@do-conca.org

Superfície 6.000 hectàrees
Viticultors 2.235
Cellers 16
Producció mitjana 250.000 hectolitres
Varietats blanques Parellada, Macabeu, Chardonnay
Varietats negres Trepat, Ull de llebre, Garbatxa, Cabernet sauvignon, Merlot, Pinot noir i Sirah
Font: INCAVI

Va ser creada amb la finalitat de donar sortida a la producció de les denominacions catalanes petites obrint la possibilitat d’embotellar vi en una denominació amb raïm provinent d’una altra, o de fer cupatges amb raïm de diferents denominacions. A més, dóna peu a la vinicultura a fer experimentacions amb un ample ventall de varietats menys restringit que a les altres denominacions. El productor més destacat és la casa Miguel Torres.

La diversitat de varietats de raïm autoritzades afavoreix l’experimentació, tant en el camp com en el celler. Per això, la Catalunya és considerada una Denominació d’Origen innovadora.

S’hi elaboren vins negres potents, d’aroma franca i intensa, molt equilibrats. Els vins blancs són, en general, lleugers i molt fruitats. Els rosats i els licorosos tradicionals, misteles, rancis i dolços naturals completen l’oferta de la Catalunya.

Consell Regulador de la Denominació d’Origen Catalunya
Passeig Sunyer, 4-6
43202 Reus
Tel: 977 32 81 03
Fax: 977 32 13 57
www.do-catalunya.com

Superfície : 6.985 hectàrees
Viticultors: 1.684
Cellers: 91
Producció mitjana: 350.000 hectolitres
Varietats blanques: Chardonnay, Garnatxa, Macabeu, Moscatell d’Alexandria, Parellada, Riesling, Sauvignon blanc, Xarel·lo, Chenin, Gewurztraminer, Malvasia, Malvasia de Sitges, Pedro Ximenez, Picapoll, Sumoll i Vinyater
Varietats negres: Cabernet Franc, Cabernet sauvignon, Garnatxa negra, Garnatxa peluda, Merlot, Monastrell, Pinot noir, Samsó, Trepat, Ull de Llebre, Garnatxa tintorera, Picapoll, Sirah i Sumoll

Font: INCAVI

La característica més significativa de la D.O. Alella és l’existència del sauló, un terreny arenós d’origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del fruit i aporta finor als vins. El baix poder de retenció de l’aigua queda compensat pel microclima local.

Els vins blancs són els més característics d’Alella, secs o
dolços, elaborats amb una suma de varietats diferents. Són lleugers, per fumats
i cristal·lins. Destaca la pansa blanca, sovint matisada amb chardonnay o
sauvignon blanc.

Els rosats són frescos, aromàtics i lleugers.  S’elaboren amb garnatxa, també amb pansa rosada i merlot.

Els vins negres són fruitats i suaus, i s’elaboren amb cabernet sauvignon, ull de llebre i merlot.

Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella
Masia Museu Can Magarola
Av. Sant Mateu, 2
08328 Alella
Tel.: 93 555 91 53
Fax: 93 555 91 53
www.doalella.org
dolallella@doalella.org

Superfície: 560 hectàrees
Viticultors: 137
Cellers: 6
Producció mitjana: 8.000 hectolitres
Varietats blanques: Xarel·lo o pansa blanca, Garnatxa blanca, Chardonnay,Macabeu, Parellada, Chenin, Sauvignon blanc
Varietats negres: Pansa rosada, Picapoll, Ull de llebre, Garnatxa tinta, Cabernet sauvignon, Merlot, Pinot noir

Font: INCAVI

Municipis

El municipis que conformen la Denominació d’Origen Alella són:

• Curso de Iniciación a la Cata. Consta de dos partes (De la planta al vino y La cata de los vinos) y de un Vocabulario de cata. Curso online gratuito muy completo.
• Técnicas para la elaboración de vinos. En aquest curs gratuït sobre enologia descobriràs tots els passos que aconsegueixen que un bon vi amenitzi les teves sobretaules.
• Curso para conocer el vino. Nos va a permitir adentrarnos en el complejo y siempre apasionante mundo del vino.
• La barrica de roble y la enología actual. El papel de las barricas de roble en la crianza es importante ya que según sus características otorgarán al vino distintas cualidades. Este es un informe completo sobre el tema.
• Introducció a la cata de vins: Passos a seguir per dur a terme una correcta degustació. També expliquen quins són els defectes més habituals en els vins, així com els tractaments que se’ls hi realitzen per corregir-los.
• Club Torres. Gaudeix del bon vi en companyia d’experts
• Vinos de España. És la marca creada per l’ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) per a agrupar les activitats promocionals orientades a difondre els vins espanyols a l’exterior
• Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). Actua com a organisme tècnic assessor dels consells reguladors de les Denominacions d’Origen vitivinícoles de Catalunya i del sector en general.
• Diccionari del vi. Per Xavier Rull de la Universitat Rovira i Virgili
• Conte del cava.  Conte tret del llibre Freixenet on s’explica, amb dibuixos per a nens, la història del cava i el procés d’elaboració.
• Viticultura. Introducció a viticultura,  l’art de treballar la vinya
• Viquipèdia – Cava. Secció de la Viquipèdia sobre el cava.
• Viquipèdia – Xampany. Secció de la Viquipèdia sobre el xampany.
• Viquipèdia – Vi. Secció de la Viquipèdia sobre el vi.
• Viquipèdia. Informació sobre les Denominacions d’Origen.
• La cata de vinos. Curs online gratuït on es detallen els principals aspectes que hem de tenir en compte pel tast i la degustació del vi.

• El Servicio del Vino. Guía sobre cómo servir y guardar en vino en las mejores condiciones.

Abans de Pasteur, l’enologia era una pràctica gairebé misteriosa, era una barreja de coneixements i pràctiques convertides en un ritual que permetia convertir el most en vi. Però a partir dels descobriments de Pasteur l’enologia es va convertir en la ciència que permet elaborar el vi.

Aquestes investigacions aplicades al vi, aquests primers descobriments i deduccions, àmpliament coneguts avui dia, van constituir el punt de partida de l’enologia com a ciència del vi, de la investigació sobre el vi.

L’enologia (del grec oinos: vi i logos: coneixements) és per tant, la ciència, la tècnica i l’art de produir vi.

L’enòleg és l’assessor tècnic responsable de dirigir el procés d’elaboració del vi, el que en anglès es coneix com “winemaker“. L’enòleg dirigeix a la vinya i al celler (magatzem, anàlisi, conservació, embotellat i comercialització).

Diuen que el millor enòleg és aquell que és capaç de controlar amb els seus coneixements i la seva experiència el major nombre de variables que influïxen en l’elaboració d’un vi.

Qui realitza el tast d’un vi és el sommelier que valora les seves característiques i la seva qualitat.

Servir-lo: entre 4/6º màxim.

Utilitzar copes altes, ja que d’aquesta manera es podran apreciar millor els seus aromes.

Un bon cava ha de “coronar”, es tracta de les bombolles que suren dalt de la copa. Un cop destapada mantenir-la freda en un cubell amb glaç.

El seu color ha de ser més aviat pàl-lid i transparent; té que deixar un aroma de fruites.

S’ha de veure amb petits xarrups o glops, paladejant-lo i apreciant tota la seva “grandesa”

El 1991 es va promulgar el nou reglament propi d’una Denominació d’Origen definint com a regió determinada una agrupació dispersa de municipis. El 2005, la regió del cava estava formada per 160 municipis. La majoria es troben a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, i les comarques limítrofes. Fora de Catalunya hi ha 23 municipis a La Rioja, 2 a l’Aragó, 1 al País Valencià i 1 a Extremadura.

El febrer del 2006 hi havia inscrits 266 cellers distribuïts en 82 municipis:

• Aragó: 3 (Aizón, Calatayud i Cariñena)
• Castella i Lleó: 1 (Aranda de Duero)
• Catalunya: 69
  • l’Alt Camp: 5 (Aiguamúrcia, Montferri, Nulles, Puigpelat i Vila-rodona)
  • l’Alt Empordà: 3 (Capmany, Garriguella i Mollet de Peralada)
  • l’Alt Penedès: 28. Són tots els municipis de la comarca.
  • l’Anoia: 5 (Cabrera d’Igualada, Masquefa, Òdena, Piera i Vallbona d’Anoia)
  • el Bages: 1 (Artés)
  • el Baix Llobregat: 5 (Begues, Castellví de Rosanes, Cornellà de Llobregat, Martorell i Sant Esteve Sesrovires)
  • el Baix Penedès: 5 (l’Arboç, la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès, Santa Oliva i el Vendrell)
  • la Conca de Barberà: 8 (Barberà de la Conca, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Solivella i Vimbodí)
  • el Garraf: 4 (Canyelles, Cubelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú)
  • el Maresme: 3 (Alella, el Masnou i Tiana)
  • la Selva: 1 (Blanes)
  • el Tarragonès: 1 (la Secuita)
• Extremadura: 1 (Almendralejo)
• Navarra: 2 (Mendavia i Viana)
• País Basc: 2 (Laguardia i Oyón)
• País Valencià: 2 (Requena i Turís)
• La Rioja: 2 (Gravalos i Haro)

Destaca especialment la concentració a l’Alt Penedès, on tots els municipis tenen cellers inscrits a la Denominació d’Origen, on es troba la seu del Consell Regulador a Vilafranca del Penedès i on es troba la capital històrica del cava a Sant Sadurní d’Anoia, que concentra 76 cellers amb el 75% de la producció total.

Les varietat de raïm recomanades en el reglament són: macabeu, parellada i xarel·lo. A més, són autoritzades: subirat parent i chardonnay, com a varietats blanques; i garnatxa i monestrell com a negres. Per a l’elaboració de caves rosats es va incloure el 1998: pinot noir i trepat.

• Brut Nature, sense sucre afegit.
• Extra Brut, fins a 6 grams de sucre per litre.
• Brut, fins a 15 grams
• Extra Sec, entre 12 i 20 grams
• Sec, entre 17 i 35 grams
• Semisec, entre 33 i 50 grams
• Dolç, més de 50 grams

En el cas del tipus brut nature i extra brut no hi ha gens de licor d’expedició i només s’hi afegeix vi.

La falta de sucres afegits fa que aquests tipus de cava siguin més exigents en quan a qualitat, i la seva producció va en augment mentre disminueix el semisec, i el dolç s’ha deixat de produir.

Contràriament, el xampany francès resulta més àcid i no s’elaboren tipus equivalents al brut nature o extra brut.