Els brandis s’elaboren destil·lant delicats vins blancs d’acidesa elevada i grau alcohòlic moderat.

Per a la destil·lació s’han d’obtenir mostos lliures de substàncies olioses i tànniques, raó per la qual utilitzem bones premses horitzontals.

Els mostos fermenten en dipòsits d’acer inoxidable a una temperatura de 16 a 17 ºC.

Acabada la fermentació, els vins esperen els primers freds hivernals per ser destil·lats. Durant aquest temps estan en contacte amb llevats i sediments que els enriqueixen en intensitat aromàtica fruital i els velluten la matèria corpòria.

Destil·lació

Consisteix en l’evaporació d’una petita proporció d’alcohol que hi ha en el vi, per condensar-lo tot seguit.

Primera destil·lació

S’introdueix el vi a la caldera i s’escalfa fins a ebullició. L’alcohol s’evapora i es dirigeix cap al serpentí situat en un dipòsit d’aigua freda.

Els vapors es refreden i es condensen, en un procés que dura 8 o 9 hores, i se separen en tres fraccions:

· Els caps: primers vapors amb impureses.
· Les flegmes: recollides a part, d’aspecte lletós i amb uns 30 graus.
· Les cues: última fracció que només assoleix 2 graus d’alcohol.

Segona destil·lació

Les flegmes se sotmeten a una destil·lació més lenta, d’unes 12 hores.

La separació en aquesta ocasió és la següent:

· Els caps.
· L’holanda: líquid incolor que es recull fins al moment que l’alcoholímetre arriba a 60 – 62 graus d’alcohol.
· Les segones: que arriben a 28 – 30 graus.
· Les cues.

Envelliment

Els brandis més anyencs i refinats se sotmeten a envelliment estàtic, per a la qual cosa es mantenen en la mateixa bóta de roure durant anys, fins que són embotellats.

D’altres brandis segueixen el mateix sistema d’envellidores i solatge.

Les holandes, o líquid resultant de la destil·lació, s’introdueixen en la primera filera de bótes i van corrent les escales de criaderes fins a arribar a la solera.

La solera és l’última filera de bótes, on maduren els brandis més anyencs.